Josep Garganta, després de 10 anys al club: “Molts són del Barça o del Madrid però els meus colors seran els del Torroella”

Enedé Fotografía

La UE Torroella sempre estarà vigent a la memòria de Josep Garganta (30). Després de 10 temporades al club, ha hagut de fer un pas al costat perquè agafin el relleu les noves generacions. Al llarg d’aquests anys ha viscut alegries – com una salvació a l’últim minut o dos ascensos – però també ha vist com una lesió l’apartava dels terrenys de joc durant gairebé sis mesos.

En ‘Gargy’ o ‘Gargygol’, com també es coneix, va començar amb 8 anys al futbol base del Torroella, tot i que més endavant va estar dues temporades a un altre club a prop del poble, el FC Medes Estartit. Després d’aquest període se li va presentar l’oportunitat de tornar ‘a casa’, on ha viscut dos ascensos i a més ha estat capità del filial durant un any.

“Hi ha un moment on t’identifiques amb el club i és perquè, evidentment, has estat tota la vida. Més que un club de futbol, érem una colla d’amics que vam aconseguir pujar a Segona Catalana. Tot i que és cert que els jugadors marxen i arriben a mesura que avancen els anys, però els teus colors no canvien, afirma.

“Vam passar d’estar a punt de baixar, a salvar-nos i l’any següent ascendir”

En Josep Garganta ha viscut dos ascensos però, tot i això, el millor record que guarda és una permanència ‘in-extremis’. “Va ser en la primera temporada que hi vaig jugar sencer amb el primer equip. A la primera volta només vam fer 8 punts. Vam seguir lluitant, van venir al club altres companys del poble per fer pinya i vam acabar amb 33 punts i ens vam salvar al darrer minut de la darrera jornada. La nostra victòria i l’ensopegada del Viladamat, el rival directe, davant el Llança ens va assegurar la permanència. Teníem gent de Torroella en aquell partit des d’on ens anaven informant. Nosaltres vam vèncer i pensàvem que baixàvem, ja que el Viladamat anava guanyant, però en l’última jugada va empatar el Llançà. Va ser una alegria desmesurada i inesperada. Vam passar d’estar a punt de baixar, a salvar-nos i l’any següent ascendir”, recorda.

Però no sempre han estat moments de felicitat, ja que fa tres temporades va trencar-se el peroné i, fins i tot, va plantejar-se deixar el futbol. “Són moments complicats que t’afecten en l’àmbit personal. Vaig patir la lesió a finals d’octubre i, després de veure com els meus companys ho seguien donant tot, em van donar forces i l’abril següent vaig tornar”.

He donat més al futbol del que potser m’ha donat a mi

“La meva aportació en aquest últim any ha estat més anecdòtica. Vaig jugar 4 partits. Sempre podré dir que l’última pilota que he tocat amb el Torroella va ser per fer el 0-5 davant el Begur i sentenciar la lliga. Quan veus que no tens les oportunitats o no pots aportar més, és el moment de fer un pas al costat. Han renovat força la plantilla”, confessa.

Però amb només 30 anys no tanca la porta a tornar a vestir-se de curt, tot i que ho veu difícil si no és amb la samarreta del Torroella. “Em veia tota la vida al Torroella penjant les botes. Casa meva serà Torroella. Sóc d’aquí, treballo en el mateix poble, anava al col·legi que està a prop del camp…”.

“La meva feina comporta viatjar molt i això em dificultava compaginar-ho, però el futbol ha estat un dels pilars de la meva vida. Pot costar d’entendre, ja que tot i que és de forma amateur, és on he fet amistats i on he pogut marxar dels problemes. Jo he donat més al futbol del que potser m’ha donat a mi”, conclou Garganta.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.