Sporting Pinyana: un poderós somni a cavall entre dos pobles

Raquel Lleida

Arribem al Municipal La Sisquera d’Alfarràs i a l’exterior de la façana encara es pot llegir en lletres majúscules ‘CD ALFARRÀS’, el nom de l’extint club de futbol del poble que va desaparèixer ja fa tres anys. A 4,5km de distància, a Almenar i en un context semblant), encara es pot gaudir de futbol al camp de La Vinya, tot i la desaparició del CF Almenar. Les categories inferiors de l’Escola de Futbol Pinyana manté viu aquest meravellós estil de vida que representa el futbolcat i és l’única opció al poble que tenen els joves per poder engaltar una pilota al fons de la xarxa.

Dues poblacions veïnes de 3.000 habitants, aproximadament, cadascuna, que van quedar òrfenes de futbol amateur...fins l’any 2017. L’absència d’un equip post-etapa formativa per als nois d’ambdues poblacions va mobilitzar Javi Ventaja perquè Alfarràs i Almenar tornessin a tenir un conjunt amateur. Dit i fet. Les protocol·làries reunions amb Ajuntaments, comerços dels pobles i amics i coneguts va suposar el naixement d’un nou club: l’Sporting Pinyana.

“Fa tres anys vaig tenir la idea de fundar el club. Jo he jugat a l’Almenar i a l’Alfarràs però els dos amateurs van desaparèixer i ens vam quedar sense futbol, més enllà de les categories formatives. Els nois que finalitzen etapa juvenil no tenien cap equip al poble per jugar més. A partir d’aquesta idea es va fundar el club de les dues localitats. És una fusió que ens manté tots units”, afirma Ventaja, president des de la seva fundació.

La primera temporada de vida de l’Sporting no va tenir un dolç capítol inicial, com qualsevol entitat que enceta el seu recorregut. Es va haver de pencar força. De fet, el president fundador també va ser entrenador durant el primer any de vida, ja que l’atractiu que pugui tenir una categoria superior no la té el darrer esglaó del futbol català. “El primer any a Quarta Catalana no va ser fàcil. No hi havia cap entrenador interessat. Quarta Catalana no crida l’atenció i vaig ser jo l’entrenador. El meu germà em va donar un cop de mà”, reconeix.

Raquel Lleida
Raquel Lleida

Les dificultats inicials, però, van tenir la seva recompensa i l’Sporting Pinyana va assolir l’ascens a Tercera Catalana en el seu primer any de vida i van arribar a vuitens de final de la Copa Catalunya territorial. Un inici mai somiat.

La Junta Directiva d’aquesta primera legislatura, la van formar 4 membres d’Alfarràs i 4 residents d’Almenar (actualment la formen 11 persones). Dos pobles però un únic club i sentiment.

Un any després, ja a Tercera Catalana, i amb Miki Gómez, actual entrenador del Sudanell, a la banqueta, els pobles d’Alfarràs i Almenar van tornar a somiar amb un nou ascens però el debutant Sporting va concloure la lliga en quarta posició. De fet, aquell mateix any, el president va tornar a calçar-se les botes i va combinar el seu càrrec als despatxos amb la seva aportació a l’equip a la gespa, amb 38 anys. Un any després – actual temporada – el Pinyana va tornar a tocar el cel fins a la Segona Catalana. David Quelle va ser l’artífex d’aquest gloriós ascens.

Oportunitat per als nois del futbol base de la EF Pinyana i Alguaire

La filosofia del Club és molt clara i definida: es prioritza la gent de la casa. “L’Sporting és una oportunitat per als jugadors del futbol formatiu d’Alfarràs, d’Almenar (EF Pinyana) i també de l’Alguaire”, les tres poblacions veïnes. “No volem jugadors de fora perquè sino tanquem la porta als juvenils. Són gent de la casa i pobles dels voltants”, reconeix Ventaja. Tot i això, cada jugador es paga la fitxa i, si tot va bé a final de temporada, el club li torna els diners. Tot molt casolà.

Raquel Lleida

“El canvi de categoria és un increment de despeses. Si cada 15 dies eren 180€ en arbitratges, aquest any és el doble. Econòmicament, la covid és un cop dur. Patrocinadors que no podran pagar, ajuntaments que hauran d’ajustar pressupost però seguiran col·laborant, jugadors que també han posat de la seva part però entre tots hem fet números i podrem competir a Segona Catalana. Ens vam arribar a plantejar la renuncia”, assegura. “No sabem quants grups hi haurà. Ens llancem a la piscina i que passi el que Déu vulgui. Els jugadors s’ho han guanyat i s’ho mereixen. A veure fins on podem arribar”.

Primera volta a La Sisquera i segona a La Vinya

La implicació de les dues localitats del Segrià convida a disputar la temporada a ambdós pobles. La primera volta la juguen al Municipal de La Sisquera d’Alfarràs i la segona meitat del curs marxen a La Vinya d’Almenar. “Les instal·lacions són fantàstiques i així engresquem els dos pobles. Tenim els camps plens i és una meravella”.

De fet, el caliu de l’afició és imprescindible al club. “A la primera temporada vam tenir 225 socis (25€ de quota) i en aquesta darrera vam arribar als 180. Els Naranja Supporters són els nostres aficionats i ens acompanyen a qualsevol lloc. Són detalls que el club agraeix i són un 10. Veure el camp ple és un espectacle. Això no es veu ni a Primera Catalana, ens diu la gent de fora o els àrbitres”.

Raquel Lleida
Raquel Lleida

Debut a Segona Catalana

En el seu quart any de vida, l’Sporting Pinyana debutarà en la segona categoria regional del país. Tot un repte majúscul alhora que il·lusionant i engrescador. “Podem tenir aquesta etiqueta d’equip revelació perquè ens l’hem guanyada. N’hi ha d’altres equips que tenen més pressupost que nosaltres i amb prou feines podem oferir equipacions als jugadors perquè estiguin ben equipats. No crec que patim però sí que estarem de mitja taula cap avall”, valora un president que ha vist créixer un projecte pràcticament encara en bolquers i amb un futur brillant.

 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.